Paraules en podcast

I avui, per variar una miqueta parlarem d’un verb. Del verb crispar. És de la primera conjugació i té el seu origen en el segle XV i prové del llatí crispare. Segons el Gran diccionari de la llengua catalana, es refereix, en el seu sentit més literal, al fet de causar una contracció espasmòdica, però té un sentit figurat molt utilitzat, malauradament pels nostres polítics. N’és igual el nom, ja es pot dir Rajoy, Mas, Carod Rovira, Magdalena Álvarez o Saura. I és que, desgraciadament, estem patint els pitjors polítics de la nostra història més recent. Una gent que per camuflar els seus defectes, necessita crear tensió i mal ambient, tot desqualificant el contrari. Però això sembla que els funciona o almenys això és el que va dir el el president del talant Zapatero als micròfons de la cadena de televisió Cuatro. Potser al final el 9 de març haurem de donar alguna oportunitat a algun partit minoritari pacifista que no tingui el mot crispar en el seu diccionari.

Avui parlarem del mot castanya. És un nom femení que, segons el Gran diccionari de la llengua catalana, es refereix al fruit del castanyer. I, què és un castanyer? Un castanyer és una Arbre corpulent de la família de les fagàcies, de capçada frondosa, de fulles lanceolades fortament dentades i de fruits (les castanyes) reunits en grups màxims de tres. Però una castanya també té el seu sentit figurat. Així ens queixarem quan ens donin una castanya si enlloc d’un fruit ens han donat un cop ben donat o una plantofada. I precisament, castanyes d’aquest tipus són les que es reparteixen verbalment els nostres polítics al Congrès del Diputats a Madrid. I és que l’any que ve hi ha eleccions generals i tots volen surtir-ne ben parats. Aviam quan n’aprendran que amb espectacles d’aquesta mena l’únic que fan es desmotivar els seus estimats ciutadans i incrementar les xifres d’abstenció.

Avui parlarem del mot rosa. És un nom femení que, segons el Gran diccionari de la llengua catalana, es refereix a la flor del roser. Una planta de la família de les rosàcies, que generalment és caducifòlia, amb tiges quasi sempre agullonades, o sigui, amb espines. Una flor que el 23 d’abril es va regalar molt arreu de Catalunya. I és que per Sant Jordi, el patró de Catalunya, no hi ha dona que no tingui una rosa regalada d’algú especial per ella. És una tradició que parteix d’una llegenda on intervenen un drac, una princesa i el cavaller Sant Jordi. Per cert?, com feia la llegenda? Cliquem al web de la Generalitat edu365.cat, i escoltem com fa la llegenda! I conte contat, conte acabat. Molt bé! Però s’ha de dir que aquesta és una versió curta i per a infants de la llegenda de Sant Jordi i que hem tret de la pàgina d’educació de la Generalitat www.edu365.cat. I abans d’acomiadar-me voldria donar les gràcies pels comentaris de suport a aquest podcast a la oient Marina que escriu que moltes gràcies per anomenar el Pau Casals, ja que el tenim una mica oblidat. I a més també tenim comentaris de l’Imran que diu que el Josep és un crack i de la Mangels que comenta que és una alenada d’aire fresc perquè hi ha poques iniciatives com aquesta. En nom del Josep Lluís, moltes gràcies i continueu participant d’aquest podcast!

Avui parlarem del mot català. És un nom masculí que, segons el Gran diccionari de la llengua catalana, es refereix a aquella persona que és habitant de Catalunya o dels Països Catalans. D’aquesta manera es compleix la màxima de l’ex president Jordi Pujol que va dir que català és “tota persona que viu i treballa a Catalunya, i en vol ser.” I això ho va afirmar fent servir la llengua que jo mateix utilitzo en aquest podcast: la llengua catalana o també dita, català. I és que el català és una llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques i a les llengües gal•loromàniques i molt afí a l'occità, pròpia dels Països Catalans. I que són els Països Catalans? Doncs els territoris en els quals els habitants parlen el català. És a dir, el País València o Comunitat valenciana, la franja de ponent, a l’Aragó, Andorra, les illes balears, el Principat de Catalunya, la Catalunya Nord, al sud de França i la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya i en territori Italià.

D’aquesta manera, podem dir que el català és una llengua que es troba en un territori lingüístic d’uns 13 milions d’habitants, però que l’usen habitualment 7,5 milions de persones, en benefici del castellà, el francès i l’italià, les llengües dominants en aquests territoris. Unes dades que es poden trobar al web de la Generalitat de Catalunya i que demostren que els autors del recent documental emès a Telemadrid sobre la situació de la llengua catalana a Catalunya, no té cap tipus de rigor periodístic. I és que només cal parar l’orella als carrers de les principals ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona per comprovar que per cada parlant de català, almenys hi ha un que n’utilitza el castellà, si no són més. I ja que parlem de la llengua que dóna forma a aquest podcast, voldria, oients i parlants de català, deixar-vos escoltar la que segurament és la lloança més ferma que un català ha fet del seu país a la comunitat internacional. Senyores i senyors amb vostès, Pau Casals.

I abans d’acomiadar-me voldria donar les gràcies pels comentaris de suport a aquest podcast a l’oient Jorge Salinas que escriu que li ha agradat molt el podcast sobre el mot passió i a la Marta i a la Jaka que troben també molt interessant el que faig amb les paraules del diccionari català. Moltes gràcies!

Avui parlarem del mot passió. És un nom femení que, segons el Gran diccionari de la llengua catalana, té molts i diversos significats. Un d’aquests es refereix a una emoció molt forta que una persona pot sentir. D’aquesta manera direm que algú té passió pel Barça si l’emociona veure guanyar o perdre el seu equip. I és que passió no només fa referència a una emoció positiva, sinó que té a veure i molt amb el patiment. I és que com diem els catalans, “estimar és patir”. I ara que a Catalunya estem en plena Setmana Santa, no voldria passar per alt el significat al qual el diccionari li dedica més entrades. Fins a 5 definicions podem llegir per explicar-nos que el mot passió es refereix al conjunt de narracions que fan els Evangelis sobre l'empresonament, el judici, la condemna i la crucifixió de Jesús. I a casa nostra, arreu del país s’hi representa la vida de Crist en múltiples funcions teatrals. La Passió d’Olesa és potser la més coneguda, però també n’hi ha d’altres com, per exemple, la d’Esparreguera. Però sens dubte la Passió més mediàtica de totes és la pel•lícula de Mel Gibson, estrenada mundialment la Setmana Santa del 2004. Escoltem la música del tràiler. Sens dubte, una gran filmació, que ha esta injustament criticada per la seva violència, quan altres pel•lícules com Sin City o la recent estrenada, 300, del director Frank Miller, són igual o més violentes i en canvi no han patit un marcatge tan ferm en els mitjans de comunicació com la pel•lícula de Gibson. I a més, els lingüistes hem d’agrair a aquest director la seva sensibilitat per les llengües minoritàries. Ja que aquest any ha estrenat una pel•lícula parlada íntegrament en llengua maya, a més de rodar The Passion en un perfecte hebreu. I com us vaig dir en el darrer podcast, podeu enviar les vostres opinions sobre el podcast a paraulesenpodcast@gmail.com

Avui parlarem del mot allternatiu. És un adjectiu que, segons el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a tot allò que esdevé una alternació. És a dir, tot allò que ofereix la possibilitat d'escollir entre sistemes de significació diferents i, a vegades, contradictoris i que, a més, sol implicar un procés de resocialització. I Què vol dir això? Doncs una cosa tan senzilla com l’endoll de la llum, que pot estar encès o apagat. A més, la paraula alternatiu també fa referència a un moviment social de persones descontentes amb alguna realitat concreta. Un bon exemple d’això és el moviment okupa, que lluita contra l’especulació immobiliària i que recentment ha esta d’actualitat a Barcelona arran del desallotjament de La Macabra. Un centre cívic que ocupava una fàbrica abandonada i que era l’espai, entre d’altres coses, d’una escola de circ. Aviam si troben un nou espai legal....

I avui parlarem del mot global. És un adjectiu que, segons el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a un conjunt, sense especificar-ne les parts. O sigui un tot. D’aquesta manera quan es diu que l’afició del Barça és global, estem dient que no es concentra en una part del planeta, que podria ser, perfectament, Catalunya. Sinó que els seus seguidors es troben a tot el món. I prova d’això ho certifica el partit que aquest matí ha jugat el Barça contra l'Amèrica de Mèxic al Japó. I és que l’estadi nipó de Yokohama semblava una reproducció a escala del Camp Nou, amb els càntics inclosos. Un veritable producte de la societat global en la qual estem immersos. Ara, esperem que tingui sort diumenge i que guanyi el desitjat títol de campió del món.

Avui parlarem del mot rei. És un nom que, buscant en el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a una persona que exerceix la sobirania d'un regne. O sigui el rey d’Espanya. Però aquesta paraula té altres significats potser més interessats que aquest. Ja que rei també és el nom afectuós que una persona dóna a un infant o a una persona molt estimada. I fins i tot, el Ronaldinho és el rei de la pilota, ja que rei és tot home, animal o cosa que, per la seva importància o excel•lència, sobresurt damunt els altres de la mateixa espècie. Però qui realment sobresurt per damunt de tots són els reis mags de l’orient, que des de fa 2007 anys omplen d’il•lusió i esperança les nostres llars.